dilluns, 30 de març de 2009

Fent Camí

Fent Camí 28/03/09

- A l’ermita de la Salut

Del més petit al més gran coneixeran (Jr 31)

Conèixer. Saber què hi ha després de l’altre revolt. Quin pas caldrà donar. I si en donar-lo aniré endavant o endarrere com un poble que després de conèixer la Fidelitat, es fa infidelitat contra Ella, i gira el pas. I no vol caminar.

Conèixer. I saber quin gest ens farà ser en veritat. Quin sí que donarem ens farà més humans. Parar l’orella i el cor; “estirar el coll” si convé i fer atenció en tot, ser presència conscient.

Conèixer per a créixer en maduresa; per a entendre la rotació del sol, per a veure l’Invisible en la creació de tot.

Conèixer i no tenir por d’allò o Aquell a qui puguem trobar. Però abans de Conèixer, conèixer-se a si mateix de veritat. Per a no tornar-nos uns altres constructors de Babel, sinó uns pobres captaires a la recerca de l’Amor més gran. I no cansar-se de caminar.

- Abans d’arribar a Can Ferrers

En aquests moments em sento torbat (Jo 12)

El camí petjat fins ara ha estat més o menys amable, i el dia molt o poc clar. L’ànim, més o menys serè. Quiet. Lúcid. O potser, torbat. Sorprès. Expectant. Hem sortit de casa com en un nou èxode deixant enrere, potser, la grisor d’una relació, l’afecte negat, la feina absorbent, l’escalf ofegat. Ni que sigui per uns instants. I en aquests moments gaudim el temps que, fosc o clar, sempre té el seu encant. Fruïm del pas més o menys compassat però lliure de neguit, preocupació o fatigues estèrils que ens cansen l’ànim privant-lo de continuar avançant.

Agraïm cada moment. També el d’ara amb el seu color particular. Que cada instant és novetat; tant si és ple de gràcia com si ens sembla buit per la tristor. Que el cel plumbós presagia una albada serena; el batec commogut, la tendresa que serà; i les boques cansades de silenci, la paraula que teixeixi més gruix d’humanitat. Agraïm el moment d’ara, porti el que porti. Digui el que digui. Que avançant ben junts tot serà més clar.

- Després de Can Salses

Que em sostingui un esperit magnànim (Sl 50)

Gairebé arribats a la fi del tram d’ara el cor batega tranquil. Cansat, potser. Però tranquil. Anant avant, avant, relligant forces per a cada tram, tot parlava. I aquesta natura sagrada, digne de ser adorada, cantava i canta. I els verds, i el blau que mai no ens cansen la mirada, es llacen dolços en so de pau. I l’ànim inspira i expira un sospir gran que duu el nom de Bellesa, la que percep al seu voltant. Anant avant, avant, tot rutila. I el cel és més brillant. I ho són els somnis i esperances d’un demà menys esquerp, més humà, prenyat de veritat.

Que ens sostingui sempre un esperit magnànim, un esperit de gest ben volent.

*****

Bon vespre de pluja. Do silent lliscant sense fricció, suaument, per la finestra de casa. Que no faci mal … .

Aquesta instantània i els textos que l’acompanyen són el que són, i prou. Però també ens són memòria dels qui vau caminar amb nosaltres, dissabte passat.

A totes i a tots, gràcies!


divendres, 27 de març de 2009

Mt 20,33



Ets només un gos
perquè els humans no sabem res del misteri que t’anima,
perquè el misteri passa desapercebut davant mateix dels nostres ulls.

Ets només un gos,
però jo no em canso d’admirar
com encarnes fidelment tot el que ets.

Quan esperes, tot tu esperes.
Quan t’alegres, ets alegria tot tu.
Quan jugues, quan ensumes, quan bordes
ho fas amb tot el teu ser.
Ets tot tu en tot el que fas,
i per això quan mires ets tan sols ulls
i ets tot tu en la teva mirada.
Ulls que són pur acolliment, receptivitat absoluta.
En ells no hi ha judici,
no són esclaus del pensament.

T’obres al que se’t presenta sense reserves,
acceptes tot el que copses tal i com és.
La teva mirada és tan nova i diferent!
Pura transparència del teu ser.

Ets només un gos, sí,
perquè els humans no sabem res de la teva bellesa,
de la teva sacralitat.
Massa vegades només sabem mirar
jutjant, fingint, amagant, calculant ... .
A mercè dels nostres pensaments
hem oblidat de simplement mirar,
tal com ho fèiem d’infants.

Tu no has de recórrer cap camí per retrobar-te amb el que ets,
perquè mai no t’has perdut.
Per això avui agraeixo el teu mestratge
i no em canso mai d’admirar-te,
tan senzill i autèntic com ets.

Ets només un gos,
què hi vols fer;
sortós de tu que no entens aquestes paraules
i vius feliç per ser el que ets.

dijous, 26 de març de 2009

Caminada contemplativa

CAMINADA CONTEMPLATIVA 28 – 03 – 2009

Avisos de darrera hora

Com arribar a “l’ermita de la Salut”, a Collbató?

• Des de Barcelona

- Agafar l’autovia A-2 de Barcelona a Lleida fins a la sortida 576 A - Collbató. Immediatament després d’aquesta sortida, girar a la dreta i seguir la B -112 en direcció al poble [sense entrar-hi!!] i a les Coves del Salnitre. Es passa de llarg el poble i es troba a l’esquerra la desviació cap a les Coves. Agafar-la i seguir-la fins al peu de l’ermita que està en un turó. Hi ha un lloc de menjars i un aparcament de cotxes. Després que hàgiu aparcat el cotxe, pugeu per unes escales fins a la porta de l’ermita i allà, en una plaça, ens trobarem.

• Des de Manresa

- Agafar la carretera C1411 fins a l’alçada de l’aeri de Montserrat. En la mateixa cruïlla de l’aeri, girar a la dreta i agafar la B112 fins a trobar, també a mà dreta, la carretera que va a les Coves del Salnitre.

• Per si tinguéssiu cap problema durant el trajecte o la mateixa caminada, us facilitem un mòbil de contacte que només serà operatiu aquell dia: 676.37.43.68.

• Al mateix temps, us demanem que els qui encara no ho heu fet, ens faciliteu el vostre número de mòbil per si hi hagués qualsevol incidència de part nostra.

• No us oblideu de dur calçat còmode i resistent, roba adaptada a la climatologia [barret, impermeable ...] aigua abundant [per tot el dia] esmorzar i dinar.

• El recorregut és d’uns 12 km i les pujades suaus. Tot i això, si algú té cap problema de salut que el pugui limitar, feu-nos-ho saber abans de la caminada.

• L’hora de trobada serà a les 9.30 davant la porta de “l’ermita de la Salut”. Us agrairem que sigueu molt puntuals.

• Recordeu que la caminada es fa en silenci des de que comencem fins a l’hora de dinar. Us demanem que ens ajudeu a crear un clima que l’afavoreixi i ens permeti a tots i a totes d’escoltar i contemplar.

Bon Camí a tothom! Fins aviat.

dimecres, 25 de març de 2009

Camí de plor

Llàgrimes de pèrdua.
Vides forçades a prendre sempre comiat empeses pels interessos d’uns pocs que molts consentim a callar.
Camí de creu.
Homes i dones marcats per la prova fins a l’esgotament. Aclaparats per la tristesa. Sense interès per a pràcticament ningú excepte, si de cas, per als mitjans que en parlen fins d’una forma purament incidental.

Així vivim. Indiferents. Estenent mantells color de dol al pas de “l’estranger”. Executant al detall respecte de les seves vides. Indiferents a la pobresa a què els hem condemnat. Freds en el tracte. Impassibles davant el seu dolor.

I es fa de nit ara ... .
Però fins en ella veig un punt de llum, i l’òliba, que vetlla.
Record de Tu i dolor d’Absència.
On és, per a tants, l’Amor que els deies?

I tanmateix jo sé que el Teu Amor és. Que mai no els l’has negat.

És en la mà que els allargaràs ... .

dimarts, 17 de març de 2009

Contemplant la mort.

No és per fer-ne poesia ni per eludir la seriositat del morir que avui escrivim quatre ratlles color de boira sobre ella. No es per parlar-ne banalment, sinó potser per aprendre a estimar-la en la veritat que és i que serà, també, per a nosaltres; per caminar cap a ella, per entrar a morir en ella ... .

En la mort dels qui avui ens han deixat hi llegim la fi d’un bocí de la història, la realitat d’una existència madurada en la llibertat, un camí de fortalesa i fragilitat, la mort dels qui havien estat volguts per a la vida; o la impotència de no poder retenir la vida, de no saber què fer quan la veiem esvanir-se, hi podem llegir tant ... .

Però en la mort dels qui avui ens han deixat hi contemplem també la Vida ... començament d’eternitat ... .

diumenge, 15 de març de 2009


El camí d’avui és ple de sol.

Així com l’ hivern de plom l’acostuma a retenir sota un mantell de boira, aquests dies que són preludi de primavera dauren serenament l’espai amb la seva llum d’or, a la fresca d’una brisa amable. Conviden els ocells a piular el seu cant d’ara. I em menen el pas tranquil per entre els pins immòbils, que avui no dansen. I em quedo contemplant el descans majestàtic del cos d’ells reposant del ball gràcil amb que el vent, quan bufa fort, els duu d’un costat a l’altre.

El camí d’avui és bonic. Clar. Diàfan.

Bon camí també per a tu.



dilluns, 9 de març de 2009
















Per a més informació:

MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT
08199 – MONTSERRAT
Telèfon 93.835.00.78
Mòbil 676 37 43 68
Gnes. Conxita / Rosó

Correu–e: cgomez37@gmail.com

Indicacions pràctiques per al 28 - 03 - 09

Sortida: 10'00h - Tornada: 16'00h aprox.

NO sortirem del Monestir de Sant Benet, com ho fèiem habitualment, sinó de l’Ermita de la Salut a Collbató. El recorregut és de poc més de 10 km amb desnivells suaus, no superiors als 100-120m. Es tracta, doncs, d’una caminada amable que transcorre per algun tram urbanitzat, però també per corriols i pistes amples voltades de pins, d’oliveres i fins d’algun ametller.

En una de les parades previstes durant el camí, dinarem el que cadascú s'haurà portat de casa seva.

Proveïu-vos d’aigua abundant per a la caminada / impermeable / barret / cremes solars [segons el temps que ens faci]

Escriu el poeta:

“No crec possible de conviure si no creiem en la veritat que ens habita.
No cal que sigui cap déu,
pot ser el camí mateix,
o algun indret d’ell;
o el pensament de no trobar destí.
Pot ser només posar-se a fer camí ”.

Finalment ja podem anunciar-vos el calendari per a les properes caminades!!

Si voleu prendre’n nota ...

28 – 03 – 09
20 – 06 – 09
26 – 09 – 09
12 – 12 – 09

Fins llavors, doncs.