dimecres, 25 de març de 2009

Camí de plor

Llàgrimes de pèrdua.
Vides forçades a prendre sempre comiat empeses pels interessos d’uns pocs que molts consentim a callar.
Camí de creu.
Homes i dones marcats per la prova fins a l’esgotament. Aclaparats per la tristesa. Sense interès per a pràcticament ningú excepte, si de cas, per als mitjans que en parlen fins d’una forma purament incidental.

Així vivim. Indiferents. Estenent mantells color de dol al pas de “l’estranger”. Executant al detall respecte de les seves vides. Indiferents a la pobresa a què els hem condemnat. Freds en el tracte. Impassibles davant el seu dolor.

I es fa de nit ara ... .
Però fins en ella veig un punt de llum, i l’òliba, que vetlla.
Record de Tu i dolor d’Absència.
On és, per a tants, l’Amor que els deies?

I tanmateix jo sé que el Teu Amor és. Que mai no els l’has negat.

És en la mà que els allargaràs ... .

2 comentaris:

  1. Germanes!! Benvingudes a la Blocsfera Cristiana!!!
    Una abraçada Conxita i Rosóóóó!!! Jeje!!
    Estic molt content de veure-us per aquí!!!

    ResponElimina
  2. Vaja! Qui ens havia de dir que la virtualitat ens permetria retrobar-nos ...

    Benvinguda sigui, si per ella, ens arriba la veu d’un bon germà.

    L’alegria és mútua, doncs.

    I ja ho saps, si vols venir a caminar ...

    ResponElimina