dimarts, 17 de març de 2009

Contemplant la mort.

No és per fer-ne poesia ni per eludir la seriositat del morir que avui escrivim quatre ratlles color de boira sobre ella. No es per parlar-ne banalment, sinó potser per aprendre a estimar-la en la veritat que és i que serà, també, per a nosaltres; per caminar cap a ella, per entrar a morir en ella ... .

En la mort dels qui avui ens han deixat hi llegim la fi d’un bocí de la història, la realitat d’una existència madurada en la llibertat, un camí de fortalesa i fragilitat, la mort dels qui havien estat volguts per a la vida; o la impotència de no poder retenir la vida, de no saber què fer quan la veiem esvanir-se, hi podem llegir tant ... .

Però en la mort dels qui avui ens han deixat hi contemplem també la Vida ... començament d’eternitat ... .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada