Pasqua

És PASQUA.



Oh, meravella!
Els homes de fa un instant,
àngels de sobte;
els d’argila,
ara de foc!
I qui els ha exalçats?
Sens dubte,
la nostra Resurrecció!
Glòria a Tu, Glòria!
Perquè així t’ha plagut … .



[“Resurrecció”- Romà el Melode-]

Diumenge de Rams

He sortit una estona. Caminava a poc a poc i rumiava. Una Presència roman, també, en l’adust de la Creu.

No gens lluny m’he deixat caure sobre aquesta pell terrosa banyada de verds a muntanya. I és que el matí d’avui ha estat ric en dards, sotraguejant l’esperit sovint adormit. Sempre ronsejant. És Diumenge de Rams. Tintat de condemna. Prenyat de l’Amor que no passa. D’Amor que salva. I al cel hi ha Llum. I a la terra jo amb dubtes i projectes, amb turpituds, amb anhels i defalliments. Rumiant. I els Seus ulls en els meus ulls parlant en una llengua estranya. I l’esperit volent i tement. I aquesta Llum cremant-me la darrera entranya ... . És diumenge de Rams.
I al voltant meu raigs daurats embellint la crina de les muntanyes més altes.

Mt 6,6

FLOR DE NIT


Et desclous sempre de nit, quina estranya obstinació! No esperes el temps favorable, ni ningú que apreciï la teva esplendor.
Senzillament et desclous i desplegues un petit univers de delicadesa i d’harmonia dins la foscor.
Ho saps que la teva vida és curta, que ets tan sols la flor d’un dia, o millor dit, d’una nit?
L’endemà t’hauràs marcit i la teva vida haurà estat un buf, un alè inadvertit.
Ho saps? Potser sí.
Però tu mai no et neguiteges, i malgrat tot t’ofereixes, confiadament, a la nit.