Encimbellar-se. Mirar-s'ho tot des de l'altura, amb la distància necessària, relativitza els trams ardus de camí. Quan caminem d’esma, quan ens sembla que les pedres del camí són pedres de ningú; quan el desert deixa de ser insinuació i es torna veritat en la vida, contra tota esperança cal esperar.
dimarts, 19 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada