divendres, 12 de juny del 2009

Caminant per la vida


Un temps per a agrair.
Un temps de compartir i un temps d’ estar sol.
Un temps de cansar-se i un temps de reposar.
Un temps d’exigir i un temps de desistir.
Un temps d’alegrar-se i un temps de plorar.
Un temps d’ impaciència i un temps de saber esperar.
Un temps d’innocència i un temps de maldat.
Un temps de creure i un temps de dubtar.



Un temps per a estimar.

2 comentaris:

  1. Tot te el seu moment , dons ,posem tot lo nostre temps als peus del Crist.Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Exacte, Isabel. El temps rebut, que tot és do. I encara, posem-hi allò que som.

    En comunió.

    ResponElimina