El Teu pas.
Ets Tu la nit d’ara en la qual el dia
pensarós
s’adorm;
i el so de l’aire
que a la oïda parla
de secrets antics, i enyors.
Ets Tu la olor de terra
com perfum de nèctar
corprenent el cos.
Ets Tu
dolor d’Absència,
Presència verge
de platí fosc.
Camino a poc a poc.
Sals i òxids,
graveta i pedres
cruixen com tocades d’emoció,
mentre passo per entre elles
amb la pell esborronada
de saber-Te tan a prop.
Ets Tu la nit d’ara en la qual el dia
pensarós
s’adorm;
i el so de l’aire
que a la oïda parla
de secrets antics, i enyors.
Ets Tu la olor de terra
com perfum de nèctar
corprenent el cos.
Ets Tu
dolor d’Absència,
Presència verge
de platí fosc.
Camino a poc a poc.
Sals i òxids,
graveta i pedres
cruixen com tocades d’emoció,
mentre passo per entre elles
amb la pell esborronada
de saber-Te tan a prop.
molt bonic!!amb la contemplaçio de tot el que ens envolta ,contemplem tambe la Obra de Deu....
ResponEliminaGraçies per el que escribiu...ajuda molt.
Gràcies a tu novament, Isabel.
ResponEliminaQuè tenim que no ho hàgim rebut?
Una abraçada.