divendres, 3 de juliol de 2009

Camí de nit.


El Teu pas.

Ets Tu la nit d’ara en la qual el dia
pensarós
s’adorm;
i el so de l’aire
que a la oïda parla
de secrets antics, i enyors.

Ets Tu la olor de terra
com perfum de nèctar
corprenent el cos.

Ets Tu
dolor d’Absència,
Presència verge
de platí fosc.

Camino a poc a poc.

Sals i òxids,
graveta i pedres
cruixen com tocades d’emoció,
mentre passo per entre elles
amb la pell esborronada
de saber-Te tan a prop.

2 comentaris:

  1. molt bonic!!amb la contemplaçio de tot el que ens envolta ,contemplem tambe la Obra de Deu....
    Graçies per el que escribiu...ajuda molt.

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu novament, Isabel.

    Què tenim que no ho hàgim rebut?

    Una abraçada.

    ResponElimina