diumenge, 15 de novembre de 2009

Caminant a Montserrat


MONT – SERRAT

Guardes el Sublim al teu si.

Adores l’aigua suspesa en l’aire que suaument et cobreix,
quan sota el vel de boira estimes
veladament i secreta,
bell i feréstec,
MONT – SERRAT preciós.

De nit la Mare et guarda
i la fagina vetlla al roquissar.
La flor blanca lluu clara,
ni la lluna no li lleva majestat.

I a l’abric teu busco recer,
a redós teu i de la Bruna Mare
a qui els llavis de la terra canten
el Do que pels teus cingles ve:
És el QUI daura matins i vespres
de grocs, taronja i roig,
MONT – SERRAT ardent.

1 comentari:

  1. molt bonic...reflecteixes amb aquestes paraules.. el que es i el que se sent a Montserrat....
    Una abraçada

    ResponElimina