És una hora qualsevol, fora de mi hi ha presses, dintre meu hi ha soroll. Però a fora i a dins es desvetlla un cant corprenent: Vetlleu un moment.
D’on véns i què has vist, què ens vols dir, de què ens alertes amb el teu cant persistent? Vetlleu quietament.
Sí, perquè ens hem tornat pesants i opacs de tant viure en un món de ciment, però el teu clam ens clivella l’escorça i un camí s’obre al so d’un cant bell: Vetlleu, que Ell ve.
El Monestir de Sant Benet, a la muntanya de Montserrat, vol ser per a tu un company de ruta, germanes de camí en l’anar i venir de cada dia; un punt de llum, un espai de trobada, un esborrany d’amor per a esmenar plegats. Un cant banyat d’esperança, un far per a situar-se, casa teva i casa nostra i de tothom qui necessiti aturar-se per continuar avançant.