divendres, 11 de desembre de 2009

Vetlleu.


És una hora qualsevol,
fora de mi hi ha presses,
dintre meu hi ha soroll.
Però a fora i a dins es desvetlla
un cant corprenent:
Vetlleu un moment.

D’on véns i què has vist,
què ens vols dir,
de què ens alertes
amb el teu cant persistent?
Vetlleu quietament.

Sí, perquè ens hem tornat pesants i opacs
de tant viure en un món de ciment,
però el teu clam ens clivella l’escorça
i un camí s’obre al so d’un cant bell:
Vetlleu, que Ell ve.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada