diumenge, 24 d’abril de 2011

És Pasqua.










Hola, de nou, a tothom!

Tornem a caminar després de tant de temps de no ser-hi, encara que el cor se n’ha dolgut. I quin moment millor per fer-ho que el de felicitar-nos la PASQUA, és a dir, el PAS de Déu per la nostra història? Visquem-lo, doncs, amb agraïment. Perquè el PAS és el desig d’un encontre. La Gràcia d’un trobament. La Bellesa de dues mirades, o més, que es reconeixen mútuament, perquè se saben germanes pel misteri mateix de la natura humana. Sortim, doncs! Que cada PAS és un començament de contacte amb l’Amor. I recreem-nos-hi! Romanguem en Ell, sortint a l’encontre dels uns amb els altres, a fi de poder ser contínuament banyats pel Do de l’Amor més gran. Busquem l’amistat que és el PAS millor; l’interès sincer, l’exercici preuat del perdó.... És PASQUA, és a dir, el PAS de l’Amor.

Que el nostre camí d’avui i de cada dia, sigui sempre un PAS en aquesta direcció.

Bona Festa!

dilluns, 8 de març de 2010

Blanc de nit


Molt blanc. El color d’avui és el blanc de que ens parla el profeta. El color de Déu, ni que ara siguin temps d’escarlata. Si la meva culpa podria ser com llana, és que en el blanc d’ara ja li ha arribat el perdó? I paro l’oïda i escolto l’aire de flocs que van i venen agitant-se bruscament. Piquen esparverats als ampits de les finestres com qui demana clemència perquè no sap què li podrà passar. I aconsegueixen de commoure’m. I els obro perquè em caiguin damunt la pell i no s’estavellin al cos fred de les totxanes. Així la seva fi els serà més amorosa i jo els comprendré millor quan el cor en senti la nosa perquè em condemnen a recloure’m fins que arribin temps millors. O els són ja, temps de perdó?

divendres, 5 de febrer de 2010

Aprendre a caminar


D'un germà en les coses de la fe.


“Camino de Santiago o hacia tantos otros destinos, comprueba el viajero la paradoja de los ritmos de vida, cuando siente el viento con que lo azotan los coches al pasar, mientras él avanza al ritmo lento, pausado, cansado, mochila al hombro, de quien sabe que el objetivo llegará, más no tan pronto que no le dé tiempo a saborearse a sí mismo y a escuchar todos los ruidos de fuera y de dentro. Caminar es pedagogía y sabiduría. Cuando se peregrina los pies expulsan todo lo que hay en ti de sobra, te vacían, te sacuden, para permitirte estrenarte en el paso siguiente. Un renacimiento contínuo. Un milagro sin fin”.

Gaudiu-lo.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Nadal 2009


Bon matí de LLum.
Bon Nadal daurat per l'escalf d'un Estel
que porta noves bones de PAU.
Bon camí de Llum
petjat amb senzillesa de cor
per la Bellesa dels mons.
Bona festa del Déu encarnat!

divendres, 11 de desembre de 2009

Vetlleu.


És una hora qualsevol,
fora de mi hi ha presses,
dintre meu hi ha soroll.
Però a fora i a dins es desvetlla
un cant corprenent:
Vetlleu un moment.

D’on véns i què has vist,
què ens vols dir,
de què ens alertes
amb el teu cant persistent?
Vetlleu quietament.

Sí, perquè ens hem tornat pesants i opacs
de tant viure en un món de ciment,
però el teu clam ens clivella l’escorça
i un camí s’obre al so d’un cant bell:
Vetlleu, que Ell ve.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Caminant a Montserrat


MONT – SERRAT

Guardes el Sublim al teu si.

Adores l’aigua suspesa en l’aire que suaument et cobreix,
quan sota el vel de boira estimes
veladament i secreta,
bell i feréstec,
MONT – SERRAT preciós.

De nit la Mare et guarda
i la fagina vetlla al roquissar.
La flor blanca lluu clara,
ni la lluna no li lleva majestat.

I a l’abric teu busco recer,
a redós teu i de la Bruna Mare
a qui els llavis de la terra canten
el Do que pels teus cingles ve:
És el QUI daura matins i vespres
de grocs, taronja i roig,
MONT – SERRAT ardent.

divendres, 23 d’octubre de 2009

Camí de blaus


Verd vora el blau, sorral de gra fi i aigües cristal·lines a la platja del Convent, davant les ruïnes d’Empúries. Silenci. Bellesa ... .Heura i mar. Verd i blau, i algunes cases de pedra. I una església petita i bella, a Sant Martí.

Blaus de mar i blanc d’escuma. Verds de verd dansant.