diumenge, 7 de juny del 2009

Caminant interiorment


Caminant interiorment, una certesa:

L’Amor tot ho suporta, sagnant o serè.

Estima.

Hi ha propagandistes que reneguen de l’Amor, però estimen. Preconitzadors de la llibertat total que dubten de l’Amor però, com la nit al dia, estimen. Com la cuca a la terra, com l’òrbita a l’astre. Viuen d’amor. Busquen delerosament i no en parlen, però els seus ulls diuen que ho fan vehementment. Són com l’arrabà que embelleix el que conté; llumeners de l’ànima gemegant perquè no té. Defugen la olor de sacre i l’Amor transcendent, mentre Ell se’ls estima i sosté. Menystenen doctrines o preceptes i creences de moral en desús. Però creuen, perquè alguna cosa admeten com a certa: que estimen sense artifici, naturalment.

Com Ell, que els sosté.

2 comentaris:

  1. Felicitats per aquest blog!!!,Lo mas importante es el Amor,cuanto mas damos mas tenemos para dar.Y solo puede venir de Dios y a El vuelve, pues El es la fuente del verdadero Amor.asi pues el Amor- Dios es el eje central de la vida.us segueixo. una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Completament d’acord amb tu, Isabel. Gràcies!
    L’Amor no només ve de Déu, sinó que és Déu mateix. I ens convida a buscar-lo en la pròpia veritat. En el cos i en el cor. En l’intel•lecte. En l’ànim no explorat perquè fa por. En el secret temut ... .

    En comunió.

    ResponElimina