dissabte, 4 d’abril de 2009

Mt 6,6

FLOR DE NIT


Et desclous sempre de nit, quina estranya obstinació! No esperes el temps favorable, ni ningú que apreciï la teva esplendor.
Senzillament et desclous i desplegues un petit univers de delicadesa i d’harmonia dins la foscor.
Ho saps que la teva vida és curta, que ets tan sols la flor d’un dia, o millor dit, d’una nit?
L’endemà t’hauràs marcit i la teva vida haurà estat un buf, un alè inadvertit.
Ho saps? Potser sí.
Però tu mai no et neguiteges, i malgrat tot t’ofereixes, confiadament, a la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada