Et desclous sempre de nit, quina estranya obstinació! No esperes el temps favorable, ni ningú que apreciï la teva esplendor.
Senzillament et desclous i desplegues un petit univers de delicadesa i d’harmonia dins la foscor.
Ho saps que la teva vida és curta, que ets tan sols la flor d’un dia, o millor dit, d’una nit?
L’endemà t’hauràs marcit i la teva vida haurà estat un buf, un alè inadvertit.
Ho saps? Potser sí.
Però tu mai no et neguiteges, i malgrat tot t’ofereixes, confiadament, a la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada