diumenge, 10 de maig del 2009

L'encant d'un matí.


És l’encant d’un matí que elogio secretament. L’encant que encén amb or el cor humit d’amor. La seducció dolça dels daurats naixent, vestint de Llum vencedors i vençuts que la nit ha alegrat o colpit, o la foscor soterrat i privat de lluir.

És l’encant d’aquest matí sonor, que de lluny i de prop ressonen triomfants les arts màgiques d’una simfonia d’aus. Benedicció. Melodies belles d’ocells de colors.

És l’encant d’un matí de camí. Un matí d’ulls oberts completament. De son satisfeta. D’ànim serè. Un matí que no entenc, però convenç; que al capdavall la Bellesa no pretén de ser entesa. Més enllà dels maldecaps de cada dia, del fracàs i el cansament, de ser estimats o de no ser-ne, de sentir-nos temptats per la ceguesa; més enllà del que la vida fa i farà a través nostre, la Bellesa sempre reïx.

I les entranyes en fan acció de gràcies.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada