El camí d’avui és ple de sol.

Així com l’ hivern de plom l’acostuma a retenir sota un mantell de boira, aquests dies que són preludi de primavera dauren serenament l’espai amb la seva llum d’or, a la fresca d’una brisa amable. Conviden els ocells a piular el seu cant d’ara. I em menen el pas tranquil per entre els pins immòbils, que avui no dansen. I em quedo contemplant el descans majestàtic del cos d’ells reposant del ball gràcil amb que el vent, quan bufa fort, els duu d’un costat a l’altre.

El camí d’avui és bonic. Clar. Diàfan.

Bon camí també per a tu.